L'objectiu principal de construir una "ciutat gigabit" és establir una base per al desenvolupament de l'economia digital i promoure l'economia social cap a una nova etapa de desenvolupament d'alta qualitat. Per aquest motiu, l'autor analitza el valor de desenvolupament de les "ciutats gigabit" des de les perspectives de l'oferta i la demanda.
Pel que fa a l'oferta, les «ciutats gigabit» poden maximitzar l'eficàcia de la «nova infraestructura» digital.
Durant les últimes dècades, la pràctica ha demostrat que es pot utilitzar una inversió en infraestructures a gran escala per estimular el creixement de les indústries relacionades i construir una bona base per al desenvolupament sostenible de l'economia social. A mesura que les noves energies i les noves tecnologies de la informació i la comunicació es converteixen gradualment en el principal motor del desenvolupament social i econòmic, cal reforçar encara més la construcció de noves infraestructures per aconseguir un desenvolupament "canviable".
En primer lloc, les tecnologies digitals com les xarxes òptiques passives Gigabit tenen un retorn significatiu de l'apalancament. Segons una anàlisi d'Oxford Economics, per cada augment d'1 dòlar en inversió en tecnologia digital, es pot aprofitar l'apalancament del PIB per augmentar en 20 dòlars, i la taxa mitjana de retorn de la inversió en tecnologia digital és 6,7 vegades superior a la de la tecnologia no digital.
En segon lloc, la construcció de la xarxa òptica passiva Gigabit es basa en un sistema industrial a gran escala, i l'efecte d'enllaç és evident. L'anomenat gigabit no significa que la velocitat màxima del costat de la connexió del terminal arribi al gigabit, sinó que cal garantir l'experiència d'ús estable de la xarxa òptica passiva Gigabit i promoure el desenvolupament verd i d'estalvi d'energia de la indústria. Com a resultat, les xarxes òptices passives (GPON) Gigabit han promogut el disseny i la construcció de noves arquitectures de xarxa, com ara la integració de la xarxa al núvol, "East Data, West Computing" i altres models, que han promogut l'expansió de les xarxes troncals i la construcció de centres de dades, centres de potència de computació i instal·lacions de computació perimetral. Promoure la innovació en diversos camps de la indústria de la informació i la comunicació, inclosos els mòduls de xips, els estàndards 5G i F5G, els algoritmes d'estalvi d'energia verds, etc.
Finalment, la "ciutat gigabit" és la manera més eficaç de promoure la implementació de la construcció de xarxes òptiques passives Gigabit. En primer lloc, la població i les indústries urbanes són denses i, amb la mateixa aportació de recursos, poden aconseguir una cobertura més àmplia i aplicacions més profundes que les zones rurals; en segon lloc, els operadors de telecomunicacions són més actius en la inversió en infraestructures urbanes que poden obtenir rendiments ràpidament. Com a centre de beneficis, adopta el mètode de "construcció-operació-benefici" per promoure-ho, mentre que per a la construcció d'infraestructures a les zones rurals, se centra més en la realització de serveis universals; en tercer lloc, les ciutats (especialment les ciutats centrals) sempre han estat noves. A les zones on s'implementen per primera vegada tecnologies, nous productes i noves instal·lacions, la construcció de "ciutats gigabit" tindrà un paper de demostració i promourà la popularització de les xarxes òptiques passives Gigabit.
Pel que fa a la demanda, les «ciutats gigabit» poden impulsar el desenvolupament apalancat de l'economia digital.
Ja és un axioma que la construcció d'infraestructures pot tenir un paper de palanca en la promoció del desenvolupament social i econòmic. Pel que fa a la qüestió de "primer l'ou o la gallina", si mirem enrere el desenvolupament de l'economia industrial, generalment primer es dóna la tecnologia i després apareixen productes o solucions pilot; la construcció a gran escala d'infraestructures, la formació d'un impuls suficient per a tota la indústria, a través de la innovació, el màrqueting i la promoció, la cooperació industrial i altres mètodes permeten que el valor de la inversió apalancada de les infraestructures es pugui materialitzar de manera efectiva.
La construcció de la xarxa òptica passiva Gigabit representada per la "ciutat gigabit" no és una excepció. Quan la policia va començar a promoure la construcció d'una xarxa de "doble gigabit", es tractava de la intel·ligència artificial, la cadena de blocs, el metavers, el vídeo d'ultraalta definició, etc. La vigília de l'auge a gran escala de les tecnologies emergents de la informació i la comunicació representades per la Internet de les coses coincideix amb l'inici de la digitalització integral de la indústria.
La construcció d'una xarxa òptica passiva Gigabit no només suposa un salt qualitatiu en l'experiència d'usuari existent (com ara veure vídeos, jugar a jocs, etc.), sinó que també obre el camí per al desenvolupament de noves indústries i noves aplicacions. Per exemple, la indústria de la transmissió en directe s'està desenvolupant cap a la direcció de la transmissió en directe per a tothom, i les capacitats d'alta definició, baixa latència i interactivitat s'han convertit en una realitat; la indústria mèdica ha aconseguit la popularització integral de la telemedicina.
A més, el desenvolupament de xarxes òptiques passives Gigabit també ajudarà a la conservació d'energia i a la reducció d'emissions, i contribuirà a la ràpida realització de l'objectiu del "doble carboni". D'una banda, la construcció de xarxes òptiques passives Gigabit és un procés de millora de la infraestructura de la informació, realitzant el "canvi" cap a un consum d'energia massa baix; d'altra banda, mitjançant la transformació digital, s'ha millorat l'eficiència operativa de diversos actius. Per exemple, segons les estimacions, només en termes de construcció i aplicació de F5G, es poden ajudar a reduir 200 milions de tones d'emissions de diòxid de carboni en els propers 10 anys.
Data de publicació: 26 de maig de 2023
